Ara fa dos cents anys, a principis de febrer del 1808, les tropes napoleòniques comandades pel general Duhesme entren com a aliats a Barcelona sense l’oposició del capità general de Catalunya José de Ezpeleta i l’ocupen de forma inesperada. El 29 de febrer prengueren els punts estratègics per la defensa de Barcelona: la Ciutadella, les fortificacions de la ciutat i el Castell de Montjuïc. La muntanya de Montjuïc, per la situació tan propera a la ciutat, va jugar un paper estratègic molt important, doncs la seva alçada permet un domini de la costa, el pla i el baix curs del Llobregat. L’any 1808, el seu castell va constituir un important bastió que podia haver defensat la ciutat de l’ocupació francesa, però les autoritats el van cedir als invasors, tot i el rebuig inicial, que s’hi mantingueren en ell durant tot el període de la Guerra del Francès.
Tot i els aixecaments inicials de la població i els assetjaments per recuperar la ciutat, es consolidà el procés d’ocupació i s’instaurà la dictadura militar de Duhesme.
A partir de 1812 Catalunya formarà part de l’Imperi Francès i s’instaurà el Regim Civil, al que s’oposaren els patriotes intentant noves conspiracions, com la de les metzines per acabar amb la guarnició de la Ciutadella. El 28 de maig de 1814 els francesos marxen finalment de Barcelona i del castell de Montjuïc.
El Centre d'Estudis de Montjuïc, juntament amb el Centre de Recerca Històrica de Poble Sec, i els Departaments de Geografia Humana i el de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, organitza un programa d’activitats relacionades amb el Bicentenari de la Guerra del Francès. Té el suport de l’Institut Ramon Muntaner i s’insereix dins dels actes commemoratius de la les Batalles del Bruc que ha estat el detonant d’aquesta celebració.
