La història que avui ens insteressa començà un 9 d’octubre de 1945 quan en Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de la diòcesi de Barcelona, va decretar la creació de 40 noves parròquies, entre les que es trovaba la Parròquia de Sant Pere Claver.

Aquella nova parròquia, que s’encarregà al pare Lluis Artigues i Sirvent, de la Companyia de Jesús, juntament amb els pares Puche i Savall, era situada al nº 14 del carrer de Vila i Vilà, envoltada de fàbriques i carboneres. Comptava amb un cens d’unes 15.000 persones, en la seva majoria obrers que treballaven al port, a les fàbriques i magatzems de la zona, i als teatres, cabarets i burdells del voltant del Paral•lel. A més, molt a la vora, a la muntaya de Montjuïc, hi residien prop de 3.500 persones, moltes d’origen gitano, en poblats de barraques i en unes condicions molt precàries. Així doncs, la nova parròquia s’enfrontava a una zona difícil i conflictiva.

La realitat d’aquella zona del nostre barri, plena de mancances materials, va fer plantejar un model alternatiu al tradicional. Calia, primer de tot, dotar el barri d’assistència sanitària, escoles i vivendes, després ja arribaria el temple.

El diumenge 13 de febrer de 1949 van iniciar-se les classes de catequesi infantil amb l’assistència de 13 nens. Les catequistes anaven per les barraques fent sonar una campaneta a mena d’anunci de l’inici de l’activitat, i només amb uns mesos ja comptaven amb l’assistència de 400 nens d’entre 3 i 18 anys.

Uns mesos més tard, el 26 de desembre de 1949, la parròquia de Sant Pere Claver inaugurà un petit dispensari per atendre els problemes de salut de la gent, molt afectada degut a la mal nutrició, la falta d’higiene i les enfermetats infeccioses, on 2 metges i 3 infermeres esperaven els primers pacients. Tres anys mes tard ja es comptava amb l’assistència de 12 metges, entre els que es trobaven prestigiosos especialistes, i 19 infermeres, que havien atès més de 55.000 casos. El dispensari era insuficient, i l’1 de juny de 1953 es va col•locar la primera pedra del que seria el nou hospital. Un any després s’inauguraven els primers consultoris que es van anar ampliant: patologia cutània, oncologia, oftalmologia, otorrinolaringologia... Aquell petit dispensari s’havia convertit en tot un hospital.

El 25 d’agost de 1950 es presentà a la Inspecció de Primer Ensenyament l’instància per l’apertura del col•legi per a nens, que es va inaugurar el 2 d’octubre del mateix any. Pocs dies després, el dia 16, s’inicià l’escola nocturna per adults. Lligat al col•legi es va crear el Club Sant Pere Claver, que va arribar a comptar amb 12 equips que practicaven ciclisme, natació, muntanyisme, escacs i futbol, on participaven més de 300 joves. El desembre de 1954 es va inaugurar el Taller de Nazareth, que era un taller d’oficis complementari al col•legi, i que depenia del patronat d’ingeniers industrials. Al 1960 el col•legi fou reconegut com a Institut d’ensenyament mig, però anys més tard i per la manca d’espai, es va cedir aquest títol als Escolapis de la Ronda de Sant Pau amb la condició de que sempre disposarien de places pels alumnes de Sant Pere Claver que volguessin continuar estudiant.

Si els nens ja gaudien d’ensenyament, no s’havia de privar d’aquest dret a les nenes i joves del barri. Per això va nèixer l’escola-taller Stella Matutina, amb un grup de 60 nenes. També es feien classes nocturnes on a més de cultura s’ensenyava a tallar i confeccionar vestits, i mecanografia. Es va crear un taller d’artesania tèxtil d’on van sortir catifes fetes a mà, i teixits i robes que es podien trobar en botigues de molt prestigi com eren Santa Eulàlia i El Dique Flotante.

Amb el pas del temps, l’increment de la demanda de places escolars i la millora econòmica del barri va conduir a la desaparició del taller a favor de l’escola, i anys més tard es van unir les dues escoles per donar lloc al col•legi mixte de Sant Pere Claver.

La vivenda al barri era un problema que sempre havia preocupat moltíssim al Pare Artigues, així que el 26 de juny de 1964 es va constituir oficialment la Cooperativa de Vivendes Claver, que tenia com a objectiu proporcionar vivendes dignes als veins del barri. Fruit d’aquesta cooperativa són l’edifici del Passeig de Montjuïc 22-24 de 31 vivendes i que du el nom del Pare Artigues, l’edifici del carrer Vila i Vilà 35-37 amb 54 pisos, i el del carrer La Font 18, de 25 pisos més.

A mesura que s’iniciaven totes les activitats lligades a la parròquia, calia buscar un solar per a construir-hi el temple. Van haver-hi molts intents però per una cosa o per una altra, mai s’arrivaba a bon terme. Finalment l’any 1960 es va poder comprar un solar al carrer Palaudàries nº 23. El 30 d’octubre de 1963 el Pare Artigues fóu rebut pel Cap d’Estat en aquell moment, el General Franco, a qui li va solicitar ajuda per continuar amb la construcció del temple per a la parròquia. Gràcies a la seva petició es va rebre del Ministeri de Justicia 5.000.000 ptes. com a donació, que va permetre la inauguració dels nous locals el 17 de febrer de 1985.

Dos anys abans d’aquesta inauguració la parròquia va quedar a càrrec del pare Josep Mª Pañella, qui va engegar noves activitats sota el nom de la Fundació Sant Pere Claver, que també inclou l’escola i l’hospital. Una d’aquestes noves activitats és Arrels. Sota aquest nom hi teballen un grup de voluntaris que es dediquen a contactar amb gent que viu al carrer amb la finalitat de que áquests voluntariament acceptin el menjar i el llit que ofereix l’entitat. Seguint aquesta línia ja fa alguns anys es va adquirir el solar que hi ha al carrer Puig i Xoriguer cantonada amb Albareda, per construir-hi un centre de recuperació on puguin anar els sense-sostre després de passar per l’hospital.

	La parròquia de Sant Pere Claver
			Foto: Arxiu parròquia Sant Pere Claver